Immediatesa i qualitat de la informació

L’aparició dels mitjans exclusivament digitals,primer  i amb l’adaptació al nou context dels tradicionals,després,les exclusives dels diaris en paper,sovint  han esdevingut paper mullat.La immediatesa a donar la notícia,la suposada exclusiva,la cursa a qui ho diu abans,la necessitat imperiosa de donar sempre “últimes hores”,està marcant el modus operandi dels mitjans en aquest segle XXI i en aquesta part del món.

Les noves tecnologies permeten de transmetre informació en qüestió de segons.Aplicats al periodisme,els avenços tecnològics han optimitzat la capacitat de  difusió dels mitjans audiovisuals i escrits.Ningú no qüestiona que la immediatesa de les comunicacions en aquests temps permeten,per exemple,assabentar-se a l’instant del que passa a Ucraïna o a Síria.Ara bé,la immediatesa pot ser perillosa.Fa uns mesos,per esmentar un cas conegut,el 112 comunicà que un avió s’havia estavellat a Canàries dins del mar després d’haver rebut una trucada d’una persona que havia  confós la silueta d’un avió amb un vaixell.De seguida,alguns mitjans  i agències se’n feren ressò sense tenir-ne,però,confirmació.Heus ací un exemple del que no hauria de passar.

Els mitjans no han adaptat els seus valors a la revolució que suposa la immediatesa en la transmissió de la informació.Aquesta ha esdevingut sovint  antiperiodística perquè assumim que tota immediatesa és bona i suposem que és un valor intrínsec al periodisme.De vegades és així,certament.Però no sempre ni en tots els casos.En aquest canvi de paradigma que afecta els mitjans de la nostra època,la immediatesa comença anar a remolc  de la reflexió i de l’anàlisi.

Naturalment,això no vol pas dir que els media hagin de renunciar a la immediatesa o a la màxima celeritat en la transmissió de notícies.Però no ha de ser en detriment,en la meva opinió,del rigor i la fiabilitat d’aquestes.