Ciutat Morta ha posat sobre la taula la necessitat d’uns mitjans veritablement independents del poder polític per a poder accedir a una informació veraç i completa.I la independència dels grans grups econòmics,bancaris i empresarials és,així mateix,igual de necessària.En aquest sentit,la proliferació en els últims anys de mitjans digitals com ara eldiario.es o infoLibre a Espanya o de Directa o Crític a Catalunya palesa que el panorama mediàtic està començant a canviar.I no tan sols a Espanya o a Catalunya sinó arreu a Europa,si més no.
A Bèlgica,per exemple,a Anvers, va aparèixer el 2009 Apache.be.Actualment té 1.200 subscriptors que paguen entre 3,50 euros al mes i 39 euros l’any la qual cosa els permet llegir certs reportatges restringits al públic en general.En la seva línia editorial primen els reportatges d’investigació,l’anàlisi i l’opinió.Apache.be no accepta cap mena de publicitat per mantenir,diuen ,la independència i,per ara,no té periodistes en plantilla per motius econòmics sinó que tots són col.laboradors,fins i tot l’encarregat de la part administrativa de l’empresa.
Un altre mitjà que ha aparegut fa poc a Bèlgica és Médor.Es defineix com un trimestral cooperatiu d’històries i reportatges.Diu en la pàgina oberta a Internet:”És un nou procés de construir la informació.És crear les condicions de treball per a oferir-vos un deep journalism independent,exigent i divertit”.Demanen a la gent que es faci subscriptora a 60 euros l’any,o bé membre de la cooperativa que l’impulsa,comprant,com a mínim,un títol de 20 euros.Segons informa la pàgina web,ja disposen de 1218 abonats i de 35.140 euros en títols cooperatius.També van llençar unba campanya de micromecenatge,ara ja tancada,que va suposar una aportació global de 10.750 euros al mes.
L’equip de treball de Médor no només el formen periodistes sinó també il.lustradors i fotògrafs perquè volen una revista molt visual i amena.Accepten la publicitat,però sempre que ocupi un lloc marginal,és a dir,que cap anunciant no tingui poder sobre el mitjà a fi de mantenir-ne la independència.
En defintiva,calen mitjans accessibles econòmicament a tothom,autosuficients financerament,sense dependències de sectors empresarials,bancaris o governamentals.Mitjans en què l’usuari pugui també participar activament deixant de ser un espectador passiu i que sigui qui,veritablement,determini la línia ideològica.Els exemples esmentats de Bèlgica van en aquesta direcció.
Mitjans de comunicació, història i actualitat 
Hola, Francesc! Trobo molt interessant aquestes dades que dones. Experiències com els diaris digitals que aporten informacions sense estar mediatitzats per les elits econòmiques són un medi per accedir a una informació més clara i més veraç.
M'agradaM'agrada
Efectivament,Albert.Calen mitjans com els esmentats per a assegurar-nos que tenim accés a una informació veraç i,sobretot,que no se’ns ocuta res.
M'agradaM'agrada
Hola Francesc,
Tenint en compte que els mitjans de comunicació han estat denominats el “quart poder”, per la seva incidència en l’opinió pública, en una societat democràtica aquest haurien de ser completament independents de la resta de poders, per a garantir la pluralitat d’idees i la llibertat d’expressió.
Tornant a les idees de Chomsky, encara avui en dia les gran elits politico-econòmiques són les que dominen els mitjans massius. Una forma d’evitar la independència real dels mitjans és la cerca d’altres sortides, com la creació de cooperatives o l’ús de la xarxa, com anomenes en aquesta entrada.
Ara bé, sense un consciència general de canvi, els mitjans que utilitzin altres vies per a poder existir seguiran sent mitjans “alternatius” quan en realitat haurien de ser els mitjans reals de qualsevol societat democràtica i plural.
Ens llegim…
M'agradaM'agrada
Hola,com va?,
Tens raó quan dius que,sense una consciència general de canvi,els mitjans que utilitzin altres vies per a poder existir seguirant essent mitjans alternatius,d’alguna manera.Ara bé,alguns d’aquests,coma ra “InfoLibre” o “el diario.es” han aconseguit fer-se un lloc en el panorama mediàtic.I ho han fet a base de la credibilitat de la seva feina.No poden competir amb els grans grups audiovisuals de (des)informació,és cert,però,de mica en mica s’omple la pica.
M'agradaM'agrada
En aquest sentit jo també apuntaria la següent dada: a casa nostra els digitals són llegits per més usuaris que els tradicionals mitjans en paper. Tot i així les institucions encara els consideren de segona fila i prioritzen subvencionar els tradicionals mitjans en paper lligats a gran grups editorials. Per què serà? 😉
M'agradaM'agrada
Hem d’exigir als mitjans de comunicació un mínim d’objectivitat, silenciar informació que no interesa que es conseguí, és manipular-la.
M'agradaM'agrada
Trobo molt interessant la teva entrada. Un dels canvis més importants que està produint Internet i les xarxes socials en els mitjans de comunicació és el que apuntes aquí: l’aparició d’un nou tipus de mitjà caracteritzat per la recerca de fonts de finançament alternatives a la publicitat tradicional i on el paper del lector/consumidor és cabdal per a la supervivència del projecte així com per garantir la independència del mitjà.
Caldria, però, aprofundir també en els canvis que aquests nous mitjans estan introduint o recuperant pel que fa a la professió periodística: la qualitat, el periodisme de proximitat, el periodisme d’investigació serien alguns d’aquests canvis.
Felicitats per l’entrada! He recomanat la seva lectura al meu bloc.
M'agradaM'agrada
Hola,Miguel,
Moltes gràcies pel teu missatge i per recomanar la meva entrada.Com tu dius,els nous mitjans permeten recuperar un periodisme de proximitat i el periodisme d’investigació.Malauradament, com també comentes tu, aquí encara són considerats de segona fila,però ,tot i així,hi ha hagut un progrés.Per exemple “el diario.es” s’ha guanyat un espai en el panorama mediàtic espanyol quan, fa només dos anys era un mitjà quasi marginal.
M'agradaLiked by 1 person
Hola Francesc,
Molt interessant aquest article amb molta informació de mitjans digitals que desconeixia. Totalment d’acord amb la teva conclusió de l’escrit sobre la necessitat de mitjans accessibles per a tothom sense dependències de sectors empresarials, bancaris o governamentals. Per sort, gràcies als nous mitjans de comunicació, cada cop n’apareixen més.
Salutacions,
David
M'agradaM'agrada