La societat de la (des) informació

En la intervenció d’Armand Mattelart davant del Senat de Mèxic el 2003 es palesava la  que el procés de producció de coneixement anava cada vegada més lligat a l’augment de la competitivitat de les empreses.I que l’avenç en les noves tecnologies no es corresponia amb un augment del nivell de vida del conjunt dels éssers humans.

La informació-s’hi denunciava-es fa servir com una mercaderia més al servei d’uns determinats interessos.Jo crec que,en els anys transcorreguts des d’aquella conferència-la situació ha anat a pitjor.La crisi del 2008 ha causat estralls i les diferències  entre el que Mattelart anomenava “info-rics” i els “info-pobres” no han fet més que agreujar-se.

D’altra banda,caldria plantejar-se també quina mena d’informació es dóna-o no es dóna-en els mitjans de comunicació occidentals.Per exemple,per què s’amaga que la taxa de suïcidis ha augmentat espectacularment els darrers anys a casa nostra? No és l’objectiu dels mitjans informar? O amagar la realitat si aquesta no els agrada o no agrada als que els mantenen econòmicament?