Discurs hegemònic i mitjans de comunicació

Després de visionar el documental “Ciutat Morta” si una cosa queda clara és que els grans mitjans de comunicació foren còmplices del tràgic esdeveniment que es va produir el 4 de febrer del 2006 a Barcelona.Com afirmaven Lazarsfeld i Merton (1948:246):”Si admitimos que los medios de comunicación de masas tienen una influencia sobre su público,eso no depende tanto de lo que se dice,como,con mucha mayor razón,de lo que no se dice”1

En el cas que ens ocupa,els mitjans informaren esbiaixadament dels fets(per exemple digueren que el teatre estava pres per okupes) i,sobretot,n’ocultaren importants detalls´,és a dir,deixaren d’informar deliberadament el oients,televidents i lectors i de complir,per tant,amb la seva obligació professional.Exemples d’això són que cap gran mitjà espanyol ni català no és va fer ressò de l’interrogatori a què fou sotmès el responsable d’Informació de la Guàrdia Urbana (minut 49).

L’ocultació d’informació es dóna,a més,en un context en què els grans mitjans dediquen l’essencial de la seva programació a l’entreteniment, al panem et circenses,futbol,concursos,espais tipus Big Brother, The Voice,etc.És allò que Lazarsfeld i Merton anomenaven disfunció narcotitzant dels mitjans.De tota manera,no s’ha de pensar,en la meva opinió,que els continguts d’aquestes emissions siguin ideològicament neutres o que,simplement,no tinguin ideologia.Els grans mitjans coneixen quin són els prejudicis més estesos entre els seus consumidors  i,de fet,tendeixen a  potenciar-los.

És molt interessant,en relació a això,el que  diu Manuel Delgado en el minut 60  sobre l’estereotip d‘okupa  com a persona “bruta” que constitueix un problema de salut pública.Un estereotip  que és difós per la policia i els mitjans.Quina és la imatge que en transmete,dels okupes,els principals mitjans? Doncs el discurs hegemònic és el d’associar-los alq ue deia Delgado, a la brutícia i també a la violència i el desordre .Òbviament que hi ha individus violents  entre els okupes  i també n’hi ha d’incívics.El que no és acceptable és que se’ls estigmatitzi com a col.lectiu com fan els principals mitjans

.1Lazarsfeld F.Paul;Merton K,Robert (1948).”Conformismo social”.A:Los medios de comunicación de masas,el gusto popular y la acción social organizada.Material docent UOC.

14 pensaments sobre “Discurs hegemònic i mitjans de comunicació”

  1. Al meu entendre, i com tu Francesc bé suggereixes un dels punts forts del documental al marge de la qüestió ideològica és la posada de manifest de la voluntat de deslegitimació de determinats col·lectius considerats transgessors i la política institucional de fer emmudir les seves reivindicacions. També és molt trist comprovar la manca d’assumpció de les responsabilitats morals de la mort de la jove activista, víctima dels maltractaments i dels prejudici estètics d’uns cossos de seguretat altament incompetents. El tractament del tema als mitjans ha estat pràcticament residual i tendenciós.

    Liked by 1 person

  2. Efectivament,Quim,la deslegitimació de determinats col.lectius és quelcom d’extremadament greu.En aquest cas eren els okupes,però,qui ens diu que no puguin ser uns altres en un futur? A mi,el que em fa més por és l’aliança tàcita dels mitjans amb l’establishment i gels grups de poder que implica que se silenciïn determinats fets i que se’n tergiversin d’altres.
    La mort de Patricia Heras palesa que,malauradament i per molta retòrica buida d’igualtat davant la lei,no totes les vides “valen” igual.I els mitjans es presten a aquesta baixesa moral de manera escandalosa.

    M'agrada

    1. Hola
      És cert, Francesc, el tracte policial i judicial és molt diferent segons de quina persona es tracti. Tenim la prova que, com tu dius, totes les vides no valen el mateix. Aquells que, pel que sigui són diferents, que sobrepassen dels límits de la norma imposada MOLESTEN. Són persones non grata. Com que, normalment, aquesta diferència o marginalitat va acompanyada d’un nivell econòmic baix o molt baix, és fàcil agafar-los com a caps de turc. Són, en aquest sentit vulnerables preses fàcils, per als poderosos, que pel darrera, maneguen els fils.

      Isabelle

      Liked by 1 person

      1. Hola,isabelle,
        Totalment d’acord.El pitjor és que els mitjans s’hi prestin.Això demostra que no estan al servei de l’interès general que,en aquest cas,seria el d’informar objectivament i no ocultar res.Per sort,les xarxes socials obren una escletxa en el mur per on es pot escolar la informació que ens oculten o que ens manipulen.

        M'agrada

  3. Hola,

    Al fil de com van tractar els mitjans de comunicació el cas 4F (o com no el van tractar), m’agradaria reflexionar sobre la mort d’Andrés Benítez a mans de 6 mossos d’esquadra el 2013 al barri del Raval. Aquest cas va ser tractat de forma diferent, i va aparèixer en tots els mitjans de comunicació. Tothom va veure les imatges dels mossos reduint l’empresari (aquesta és l’etiqueta que es va decidir donar-li) de manera brutal. Ara bé, no cal oblidar que aquestes imatges eren fruit de la gravació amb mòbil d’uns veïns de la zona. Crec que aquest fet va ser clau, i amb la possibilitat de penjar aquestes imatges en qualsevol mitjà alternatiu o xarxa social, els mitjans no van tenir més remei que mostrar-les.
    També es va descobrir que els mossos havien amenaçat alguns veïns que havien enregistrat altres imatges per tal que les esborressin, amb la qual cosa va quedar patent la coacció i censura policial. De fet, els mitjans van acabar posicionant-se contra els cossos policials, i es van oferir imatges dels mossos implicats entrant als jutjats. Aquestes imatges els mostraven, en alguns cassos, com a criminals emmanillats, i en altres com a desafiants amb actituds provocadores.
    Així doncs, tenim dos cassos de brutalitat policial que van ser tractats de maneres molt diferents. Per quin motiu un va ser silenciat i a l’altre se li va donar publicitat? Això, em temo, no ho podem saber, però és trist sospitar que la diferència la marqués el fet de que en un dels cassos havia material audiovisual proporcionat per la ciutadania.

    Liked by 1 person

    1. El que dius,Armando,pales la importància cabdal de les xarxes socials per fer que els mitjans no puguin actuar impúnement silenciant o tergiversant fets com el que esmentes d’Andrés Benítez.De ben segur que,si algú no hagués enregistrat les imatges amb un mòbil,a hores d’ara ens haurien dit que aquesta persona havia actuat violentament i que la policia havia actuat correctament.

      Liked by 1 person

    2. Hola Armando,
      És veritat que, sovint, la manipulació des dels mitjans de comunicació, es fa per omissió de dades. En el cas del 4F, s’han donat les mentides més descarades, amb l’acord tàcit dels cossos judicials, policials i dels mateixos mitjans que van callar. I es va amagar tot el que es va poder, almenys al gran públic per ofegar el cas i que els fets reals i l’abús de poder no sortissin a la llum. Una vergonya tot plegat!
      Salutacions,
      Isabelle

      M'agrada

  4. Estic molt d’acord amb el que comenteu. Em preocupa l’exercici lliure de la professió de periodista. Tinc la sensació que molts professionals es troben pressionats per la necessitat dels amos dels mitjans a tenir més audiència i poc els interessa que la informació sigui veraç, contrastada o segueixi un mínim codi ètic. M’indigna que el comportament d’alguns professionals i mitjans vagi en detriment de la bona feina de molts.

    Liked by 1 person

  5. Hola,Chris,
    En la línia del que dius,penso que grups com ara “Médiapart” a França o “Infolibre” i “El diario.es” a Espanya són exemples de periodisme com cal,no sotmès a pressions de bancs,grups econòmics o polítics.èr ser independents,cal que els diaris de paper o digitals s’autofinanciïn amb les quotes que en paguin els lectors.Si no,no hi ha veritable independència.

    M'agrada

  6. Hola a tots i a totes
    Trobo molt interessant i estic d’acord que les xarxes socials van tenir molt a veure amb el tractament diferencial del segon cas. La brutalitat en la mort de A. Benítez al Raval va ser contemplada per milers d’espectadors i això va fer que no es pogués tergiversar el que havia passat.

    M'agrada

  7. Estoy de acuerdo con que los medios se retratan más así mismos por lo que no cuentan que por lo que sí. Me parece una obviedad la imparcialidad de los medios ante la selección del contenido, de entre las infinitas posibilidades están obligados a escoger y por tanto también a descartar. Lo que me sorprende es escuchar a ciertos periodistas considerados referentes indispensables del periodismo, tales como Gabilondo o Piqueras, proclamar su objetividad y neutralidad en la “retrasmisión” de sus contenidos. Esto me hace dudar entre considerarlos mentirosos/demagógicos/cínicos o simple y llanamente “torpes”. Torpes por ser incapaces de observar su propia subjetividad o la intersubjetividad en la que se circunscriben. Sea cual fuera el caso, me parecen un grave error esas autoproclamaciones. Que se les considere “referentes” acrecienta todavía más el error. No obstante “intuyo” que esto ocurre más con periodistas (y políticos) de generaciones anteriores que con los más “jóvenes”. Por ejemplo Evole me parece mucho más consciente de su subjetividad, y creo que ni siquiera dedica muchos esfuerzos en ocultarla. Por eso creo que estas cosas contribuyen a evidenciar cierto cambio generacional, que desde mi punto de vista es bastante apreciable..

    M'agrada

    1. Totalment d’acord amb el que dius sobre periodistes com ara Gabilondo o Piqueras.En efecte,no és acceptable que s’autoproclamen neutrals i objectius.Ja diu el refrany “Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”.I en el cas de Gabilondo o d’Onega em sembla malament que es prestessin a enganyar l’espectador fins al final d'”Operación Palace”.Jo crec que sobra autosuficència i que alguns es creuen massa les lloes interessades dels aduladors de torn.

      M'agrada

  8. Malgrat tot caldria però subratllar que en el documental “Ciutat Morta” només hi ha una versió dels fets. És veritat que sembla ser que no hi van voler participar però és inevitable valorar el producte des de la parcialitat i la posició de part. Per això és un documental. Com a treball periodístic i a nivell formal caldria contrastar totes les informacions que s’hi reflecteixen i això és molt complicat. Però és una llàstima perquè és un argument molt legitim per abocar-hi ombres sobre un cas complex, molt complex . I prou important si tenim en compte que un agent de la Guàrdia Urbana ha quedat paraplègic i una altra persona es va suïcidar. Respecte al paper dels mitjans cal tenir en compte que quan van passar els fets,al 2006, la població es queixava de la ocupació de propietats privades i de les molèsties que ocasionaven.Era el moment en que s’apel·lava al civisme per totes bandes. L’estigma no el va construir només els mitjans sinó tota la societat.

    Liked by 1 person

    1. Tens raó sobre el que dius en relació a la parcialitat del documental.El que passa,però,és que,en aquest cas,la parcialitat és deguda que una de les parts es negà a donar la seva versió.és,efectivament,un documental i no compleix tots els requisits per ser un treball periodístic.Cal afegir,tot i així,que es tracta d’un cas excepcional m´ñes propi d’u règim dictatorial que no pas d’una suposada democràcia.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s