El poder dels mitjans de comunicació de massa

Els mitjans de comunicació de massa exerceixen,sens dubte, una influència molt important en els hàbits i costums de la gent.Se’ls hi sol retreure,sovint,la difusió d’uns productes d’una ínfima cultura-allò que Mac Donald anomenava “masscult”-i,de fet,Mac Donald considerava que això era irreversible ja que creia que era impossible  elevar la massa a la cultura “superior”.La gran difusió i èxit de programes com ara “The voice”,”Adam couple” o “Big brother” serien exemples que avalarien aquesta teoria.

Pel que fa referència a la informació i als programes informatius,el públic no està format,com mantenia la teoria hipodèrmica, per un seguit d’individus aÏllats fàcilment atacables i manipulables.No totes les persones representen un blanc  similar per als mass media com afirma Wolf,El poder dels mitjans per a fer canviar l’opinió del públic sobre una determinada qüestió depèn de moltes circumstàncies entre les quals el context de l’oient-espectador(teoria mediològica),els camps de rebuig i d’acceptació,els efectes Barlett i sleeper,la credibilitat de la font emissora del missatge,el grau d’exhaustivitat de les argumentacions,l’explicitació de les conclusions,etc.

“La guerra dels móns” d’Orson Wells, es tracta d’emissió considerada paradigmàtica de la manipulació de les masses que duen a terme els mitjans.Orson Wells adapta l’obra homònima de l’escriptor H.G. Wells a la ràdio americana Columbia Broadcasting System (CBS) amb un realisme tal que molts d’oients  es cregueren de debò que s’estava produint una invasió de marcians.L’emissió es va difondre el dia 30 d’octubre del 1938.

“Operación Palace”,de la seva banda es va emetre el febrer del 2014  a Salvados,el programa de Jordi Évole a La Sexta.Va obtenir un gran èxit d’audiència,a diferència de “La guerra dels móns”,amb un 23’9% de share.

No crec que es puguin comparar les dues emissions.En el primer cas.es tractava explícitament d’una ficció mentre que en segon,en teoria,s’emmarcava en l’àmbit d’un programa informatiu convencional.

L’emissió de Wells no va tenir,pel que es veu,una audiència massiva i fou la premsa escrita de l’època la que s’encarregà d’exagerar-ne l’impacte a fi de desacreditar la ràdio als ulls dels anunciadors i de les autoritats presentant-la com un mitjà ple d’irresponsables i poc de fiar en comparació amb els diaris.

Wells,en la meva opinió,no va enganyar ningú.Es tractava d’una ficció el més realista possible,això sí,però no pretenia demostrar que l’audiència s’ho empassava tot i que en podia fer el que volgués.

En el cas d’Évole,la cosa és diferent.Va fer servir un programa informatiu convencional i periodistes seriosos per a enganyar els espectadors.No va demostrar amb això que se’ns pot manipular fàcilment sinó que té pocs escrúpols i que tot val per a ell per  guanyar diners.

Em sembla, a més,d’una prepotència impròpia d’un periodista professional actuar com ho ha fet Évole en aquest tema.M’agradaria que demostrés la mateixa “audàcia” fent programes sobre el Banc de Sabadell que és un dels accionistes de Atresmedia i així demostraria que ,de debò,no vol que se’ns manipuli.

8 pensaments sobre “El poder dels mitjans de comunicació de massa”

  1. Hola, Francesc.
    Crec que el programa de l’Èbole va ser manipulador i tendenciós ja que a partir d’un format objectiu va comunicar uns fets que eren mentida. Des del meu punt de vista el que vaig creure quan el vaig veure és que ens podem empassar qualsevol notícia sempre i quan tingui l’embolcall adequat. L’altra idea que aportes tu, la de la voluntat del fet que tot val per guanyar diners la trobo molt interessant també i, per suposat, hi estic d’acord. Bon apunt!

    M'agrada

  2. Francesc, comparteixo amb tu les diferències entre ambdós experiments. El mateix Gabilondo que va col.laborar amb Évole en l’Operación Palace, comenta, en lasexta.com, que cal que existeixi una informació exacta i solvent per a que no es puguin construir ficcions que són fàcils de construir…
    Discrepo sobre la poca professionalitat de’n Jordi Èvole que comentes, per a mi és un gran professional que utilitza els mitjans per a la funció social de la crítica i la denúncia, és valent.

    M'agrada

  3. Doncs respecte a les declaracions a porteriori d’aquells que van participar a la farsa crec que són arguments poc justificables. Van posar a disposició d’un programa d’entreteniment la seva credibilitat informativa llaurada durant molts anys de professió, sempre adduint el màxim rigor i veracitat dels fets en el desenvolupament de la seva tasca. Aquesta intervenció em genera un dubte que plana sobre tota la seva història. Els espectadors hauriem de poder confiar en els periodistes que són transmisors i notaris dels fets actuals. Si juguen a despistar deixen de ser creïbles i de retruc tota la professió se’n ressent. Respecte al periodisme d’Evole. crec com en Francesc que és trampós. Això no treu que faci reportatges de denúncia social ben travats. Després d’operació palace però la mirada ha de ser com d’un programa d’entreteniment i no com un programa informatiu o documetal. Son productes televisius rendibles.

    M'agrada

    1. Totalment d’acord,Quim.Em sembla vergonyós que periodistes amb una trajectòria acreditada de molts d’anys es prestin a a aquesta mena de jocs.Gabilondo o Onega em mereixen un gran respecte,però ells no han manifestat envers el públic en aquesta ocasió.
      Quant a Évole,tens raó quan afirmes que ha fet programes de denúncia valents,però,precisament per això m’ha decebut.

      M'agrada

  4. El programa de l’Évole va deixar clar que la fiabilitat periodística avui en dia s’ha de posar en dubte. No sóc gaire defensora dels seus programes perquè solen ser molt populistes i mostren una mirada poc crítica però haig de reconèixer que en aquesta ocasió va demostrar que la informació es pot manipular tant com els mitjans i els seus professionals vulguin. Els mitjans de comunicació estan totalment influenciats pels poders polítics i els interessos econòmics. Un mateix reportatge informatiu mai serà exposat de la mateixa manera en TeleMadrid que en Tv3, i traspassar la línia de la realitat a la ficció és un pas molt senzill que veiem en els mass media, gairebé, cada dia. Com és possible que en dos diaris diferents la mateixa notícia tingui titulars i continguts contradictoris? Vivim en l’era de la desinformació, on les distorsions informatives estan a l’ordre del dia.

    M'agrada

    1. Iolanda,el que va demostra l’Évole és que ell juga amb l’audiència.Un referent seriós en la matèria és el fals informatiu de la RTBF belga sobre la independència de Flandes el 2006.Una vegada iniciada l’emissió,però,apareixia un cartell informant que ees tractava d’una ficció.L’engany d’Évole no s’hi pot comparar.

      M'agrada

      1. Hola Francesc,
        gairebé tots els programes de televisió juguen amb l’audiència i et mostren el que els interessa, ni més ni menys. El que jo em pregunto és, per què la majoria de gent es va creure el programa? Tota la indignació que es va mostrar en contra d’aquest muntatge no va fer pensar a ningú que possiblement el documental fos mentida? Ningú es va molestar en contrastar la informació? Puc estar més o menys d’acord amb el que van fer, però ha sigut una mostra clara de que la gent s’empassa tot el que surt a la TV.

        Salut 🙂

        M'agrada

    2. Iolanda,el que va demostra l’Évole és que ell juga amb l’audiència.Un referent seriós en la matèria és el fals informatiu de la RTBF belga sobre la independència de Flandes el 2006.Una vegada iniciada l’emissió,però,apareixia un cartell informant que ees tractava d’una ficció.L’engany d’Évole no s’hi pot comparar.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s