El poder dels mitjans de comunicació de massa

Els mitjans de comunicació de massa exerceixen,sens dubte, una influència molt important en els hàbits i costums de la gent.Se’ls hi sol retreure,sovint,la difusió d’uns productes d’una ínfima cultura-allò que Mac Donald anomenava “masscult”-i,de fet,Mac Donald considerava que això era irreversible ja que creia que era impossible  elevar la massa a la cultura “superior”.La gran difusió i èxit de programes com ara “The voice”,”Adam couple” o “Big brother” serien exemples que avalarien aquesta teoria.

Pel que fa referència a la informació i als programes informatius,el públic no està format,com mantenia la teoria hipodèrmica, per un seguit d’individus aÏllats fàcilment atacables i manipulables.No totes les persones representen un blanc  similar per als mass media com afirma Wolf,El poder dels mitjans per a fer canviar l’opinió del públic sobre una determinada qüestió depèn de moltes circumstàncies entre les quals el context de l’oient-espectador(teoria mediològica),els camps de rebuig i d’acceptació,els efectes Barlett i sleeper,la credibilitat de la font emissora del missatge,el grau d’exhaustivitat de les argumentacions,l’explicitació de les conclusions,etc.

“La guerra dels móns” d’Orson Wells, es tracta d’emissió considerada paradigmàtica de la manipulació de les masses que duen a terme els mitjans.Orson Wells adapta l’obra homònima de l’escriptor H.G. Wells a la ràdio americana Columbia Broadcasting System (CBS) amb un realisme tal que molts d’oients  es cregueren de debò que s’estava produint una invasió de marcians.L’emissió es va difondre el dia 30 d’octubre del 1938.

“Operación Palace”,de la seva banda es va emetre el febrer del 2014  a Salvados,el programa de Jordi Évole a La Sexta.Va obtenir un gran èxit d’audiència,a diferència de “La guerra dels móns”,amb un 23’9% de share.

No crec que es puguin comparar les dues emissions.En el primer cas.es tractava explícitament d’una ficció mentre que en segon,en teoria,s’emmarcava en l’àmbit d’un programa informatiu convencional.

L’emissió de Wells no va tenir,pel que es veu,una audiència massiva i fou la premsa escrita de l’època la que s’encarregà d’exagerar-ne l’impacte a fi de desacreditar la ràdio als ulls dels anunciadors i de les autoritats presentant-la com un mitjà ple d’irresponsables i poc de fiar en comparació amb els diaris.

Wells,en la meva opinió,no va enganyar ningú.Es tractava d’una ficció el més realista possible,això sí,però no pretenia demostrar que l’audiència s’ho empassava tot i que en podia fer el que volgués.

En el cas d’Évole,la cosa és diferent.Va fer servir un programa informatiu convencional i periodistes seriosos per a enganyar els espectadors.No va demostrar amb això que se’ns pot manipular fàcilment sinó que té pocs escrúpols i que tot val per a ell per  guanyar diners.

Em sembla, a més,d’una prepotència impròpia d’un periodista professional actuar com ho ha fet Évole en aquest tema.M’agradaria que demostrés la mateixa “audàcia” fent programes sobre el Banc de Sabadell que és un dels accionistes de Atresmedia i així demostraria que ,de debò,no vol que se’ns manipuli.