És evident que els mass media tenen una gran influència en la nostra societat.Ara bé,jo diferenciaria entre la influència que tenen en relació a costums,hàbits,creació de modes,etc i la seva influència sobre l’opinió en matèria política.En relació a aquest darrer aspecte,jo sóc de l’opinió que se’n sobrevalora la influència.Pensem,per exemple,en els casos de corrupció política que hi ha hagut a Espanya (cas Gürtel-Bárcenas),Andalusia (cas eros) o Catalunya (cas Pujol) que han tingut una gran transcendència mediàtica.
A Andalusia.tenim una mostra que la corrupció no ha passat factura al PSOE.A Espanya,la pèrdua de vots del PP que pronostiquen totes les enquestes-i la que ja ha experimentat a Andalusia-sembla que té més a veure amb la crisi econòmica que no pas amb els nombrosos casos de corrupció en què estan implicats els populars.A Catalunya,finalment,si CiU perd en intenció de vot als sondeigs sembla que tampoc no no és degut,prioritàriament si més no, a la corrupció.
I no es tracta només d’Espanya.A França,la gran majoria de mitjans,públics i privats ,són hostils al FN i les darreres setmanes parlen contínuament de presumptes irregularitats comeses pel partit de Marine Le Pen,En les eleccions cantonals,però,l’FN no ha tret menys vots malgrat això.
Paul F.Lazarsfeld i Robert K. Merton consideren que el paper social atribuït als mitjans de comunicació social de masses ha estat,en general,sobrevalorat.Jo crec que això és especialment cert pel que fa referència a la informació.De vegades,tendim a pensar que la gent és molt fàcilment manipulable i que els mitjans en poden determinar,sense problemes,el comportament polític.Els exemples esmentats abans contradiuen aquesta hipòtesi.
Jo crec que més important que la informació que els mitjans donen és la que NO donen.Per exemple,a Espanya qualsevol notícia relacionada amb etarres esdevé,ràpidament,titular en molts de mitjans.I això encara que ETA va abandonar la lluita armada fa més de tres anys.Per contra,els actes violents xenòfobs o racistes passen gairebé desapercebuts fins que els informes anuals d’organitacions com ara SOS Racisme ens recorden que han tingut lloc.
Mitjans de comunicació, història i actualitat 
Bon dia,
Sobre el que dius de la capacitat o no d’influir en les decisions polítiques, Lazarsfeld ja va reflexionar sobre el tema i va concloure que potser els mitjans de comunicació no tenen tanta influència en la decisió dels votants. De fet, va donar tres lleis a partir dels seus anàlisis de les campanyes electorals nord-americanes:
1) Llei de l’exposició selectiva: només ens exposem (consumim un mitjà) als mitjans de comunicació amb els quals estem prèviament d’acord.
2) Llei de la percepció selectiva: encara que ens exposem als mitjans de comunicació amb els que no estem d’acord, allò que percebem és allò que està d’acord amb el nostre pensament.
3) Llei de la memorització selectiva: en el nostre record s’emmagatzemen les idees que nosaltres volem recordar. Es pot donar el cas que entenguem coses que siguin l’oposat a allò que ha dit algú.
Així doncs, segurament els mass-media no influeixen tant en l’elecció del vot, la qual cosa, però, no vol dir que no puguin controlar políticament la societat.
M'agradaM'agrada
Comparteixo la idea principal de la teva entrada. De fet, jo he escrit quelcom de semblant en relació a la irrupció de Podemos/Podem en l’escenari polític (https://cincsegons.wordpress.com/).
Amb tot, jo sí crec que els mitjans de comunicació són un factor necessari en el nostre posicionament respecte a un afer polític, tot i que no el més determinant. No s’entendria de cap altra manera l’entrada en escena de Podemos/Podem. De la mateixa manera, les eleccions autonòmiques a Andalucia semblen demostrar que la presència en els mitjans no és suficient en l’assalt al poder d’una formació política.
També voldria comentar la teva referència als resultats obtinguts pel FN a l’Estat francés. No sóc un gran conexideror de la seva política però coneguts meus de la Catalunya Nord es queixen, precissament, de la feina bruta que fan els mitjans de comunicació a la formació de Marie Le Pen i vinculen el seu creixement a aquests mitjans.
PD: Per cert, l’escriptor perpinyanenc Joan-Lluís Lluís publica un anàlisi dels resultats del FN a la Catalunya Nord a Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/mailobert/4238142/quan-mal-ve-franca.html
M'agradaM'agrada
Tot això que exposes és ben cert. Els mitjans de comunicació tenen una influència molt gran en la societat. De fet podríem estar parlant del que anomena Lasswell com l’agulla hipodèrmica. Es tracta que els mitjans de comunicació social són entesos com a instruments d’influència directa, poderosa i eficaç i els seus efectes, com a efectes persuasius. La persuasió és un terme important, ja que implica un procés consistent a fer creure alguna cosa al receptor a fi i efecte que aquest actuï d’acord amb la voluntat del comunicador.
M'agradaM'agrada